acabo de rebre el WOK, el diari digital de la UOC, on s'informa de la xerrada que va fer un tal Mao (el nom em sona!) sobre el "sharisme". És -segons el conegut bloguista xinès- l'esperit de l'era web 2.0, la idea de compartir coneixement.
és evident que el capitalisme ens ha educat en la cultura de la possessió. El que tinc jo no ho tens tú. No només és una teoria dolenta: és falsa, perquè hi ha molta informació per compartir, sense que això suposi cap pèrdua. Compartir és multiplicar, no dividir. "Som neurones en xarxa connectades entre nosaltres per les sinapsis del programari social", comenta Mao.
només hi tinc un "però", jo: el nom de "sharisme" -tot i que és evident que ve del verb "share", compartir- té clares resonàncies religioses, a la "sharia" islàmica. No seria -dic jo- més lògic posar-lo en gerundi? el "sharing", el fet d'intercanviar constant, sense passat ni present, un mode verbal que s'està fent a cada instant?
no puc acabar sense copiar-vos uns versos d'Eliot -extrets d"East Coker", el segon dels seus coneguts "Quatre Quartets" que, per cert, acaben de publicar-se magníficament traduïts per Àlex Susanna- i que venen molt al cas:
"In order to possess what you do not possess
you must go by the way of dispossession".
Compartir. Crec que és la paraula clau de la temàtica d'aquesta assignatura. El leitmotiv que alimenta aquesta societat de coneixement.
ResponEliminaLes escriptures hipertextuals es presenten com amfitriones d'un coneixement compartit, que a mesura que vas entrant t'allunyen d'un món solitari.
Gràcies,
ResponEliminaA Xavier i Lluís. A Xavier pel canvi a "sharing" que ens allibera de connotacions religioses i pel vers, i a Lluís perquè en el fons sóc una romàntica i m'agrada veure que algú també escriu prosa en vers, com m'agrada llegir i qui sap, escriure amb molta sort!
A veure si ara m'agrada això de "bloggejar" i no faig els deures...