arribats al final del curs, divisem el Web 2.0. Si fins ara miràvem de publicar a la xarxa, de fer-nos conèixer, ara hi participem conjuntament. Un espai -una "actitud", més que una nova eina tecnològica- basat en la creació de continguts produïts i compartits pels propis usuaris. Ja hem vist als posts anteriors l'exemple de la Wikipèdia, una enciclopèdia on line on els mateixos productors en són els consumidors.
atenent als criteris rizomàtics, al nou paradigma que ha significat l'hipertext, sembla evident que el Web 2.0 és un pas més en aquesta direcció: cada cop l'usuari n'és més autor, els delays en la informació són menors, els continguts es diversifiquen (àudio, video), es potencia la creació (i, sobretot, es comparteix la creació, la qual cosa em sembla un canvi importantíssim de concepte)
sembla clar, doncs, que l'arribada de la Web 2.0 és un avanç significatiu pel que fa a les noves formes d'escriptura, de comunicació i de relació social. Arribat a aquest punt, però, no me'n sé estar de publicar un dubte que em genera tot plegat: he de confessar que hi ha un apartat que em fa por i que haurem de ser curosos en mirar d'evitar-lo, el fet que la xarxa s'acabi convertint en una mena de màrqueting on line. Sé de molta gent que està pendent de la xarxa: allò que troben que "els pot fer interessants" ho publiquen. Al Facebook, al Twitter, al bloc personal. Cada cop més -la xarxa és el mirall de la vida- vivim en un aparador. Ens interessa ensenyar-nos, que ens vegin. I potser també caldria tenir en compte què volem dir, qui som. Hi ha un ser compartit, és cert: som animals socials, però aquí dins nostre hi viu alguna cosa que només jo puc explicar i potser acabi sent la més interessant de comunicar als demés.
no vull semblar un avi que, davant l'allau de noves eines, no sap interpretar el canvi si no és des de la por. Res més lluny. En sóc usuari i estic emocionat amb la Web 2.0. Potser la clau, un cop més, rau en el fet que no hem de partir de la confrontació. Potser no hi ha un abans i un després. Només es tracta d'aprendre a usar les noves eines. Saber en quin/s moment/s volem viure a l'aparador i quan volem quedar-nos a casa, sols.
