les acampades d’aquests dies reivindiquen repensar la política, el sistema econòmic, l’ensenyament… Anant cap allí, però, ja s’estan removent les velles estructures de la informació. Ja ho vam dir: no és una evolució, sinó “una autèntica revolució”, en paraules de Castells. Un dels aspectes que han significat un canvi substantiu en el moviment del 15M ha estat el control i la transmissió de la informació. Les xarxes socials han estat determinants en molts aspectes de l’acampada: difusió, globalització, comunicació...
al darrer post d’ahir parlava d’un dels trets essencials de la nova era de la informació: com des d’un portàtil s’accedia al món, en un gest bidireccional: una finestra que es multiplica cap enfora i que alhora permet rebre de tot arreu: una nova percepció geopolítica. Essent, però, el bloc també una finestra oberta, publico tres idees que em vénen aquests dies d’indignació.
. l’activisme informacional que mostra aquest moviment (xarxes, agendes de mòbils, gravadores, etc.) té una base e-mocional (i podríem fer fàcilment la dissecció de la paraula: “e” de tecnològic i “mocional”, de moviment). La xarxa es mou i commou.
. la identitat personal es veu immersa en un moviment comú, és una més en la cadena. La xarxa, així, esdevé un espai per a la construcció d’una identitat col•lectiva, que no és només la suma de totes les identitats que la composen.
acabo el post expressant un tema que em preocupa: les eines (sobretot el hardware) que es fan servir per a conformar la comunicació dels moviments socials, com l’acampada bcn, no deixen de ser objectes construïts pel mateix capitalisme contra el que diuen lluitar. Com més diners gastem en l’ordinador o l’smartphone, millor comunicarem i, en conseqüència, millor podrem lluitar contra aquells que fabriquen ordinadors o smartphones. El peix que es mossega la cua?
