ens endinsem en l’obert món de les “wikis” -o dels “wikis”, perquè, pel que sembla, la cosa és de les poques que encara no està sexuada- de la mà de les dues webs estrella: Wikipedia i Wikileaks. Ambdues tenen, com és sabut, finalitats ben diferents i que no detallaré perquè la funció d’aquest bloc és una altra, però comparteixen, si més no, una part de la paraula: l’arrel “wiki”. Consultada la mateixa Wikipèdia, ens diu que “wiki” “és una col·lecció de pàgines web entrellaçades qualsevol de les quals pot ser visitada i modificada en tot moment (programari col·laboratiu).
és una veritat relativa perquè, en el cas de Wikileaks, els lectors-participants no poden modificar-ne el contingut, atès que només ho poden fer els membres qualificats de la pròpia organització. Sembla -dic jo- una mesura lògica, en tractar-se de la publicació de documents molts cops confidencials, dels quals cal comprovar-ne la veracitat.
començarem, en aquest post, parlant d’una d’elles, de Wikileaks, una web que s’ha fet mundialment famosa en poc temps, però que ja acumulava diferents premis de periodisme des del 2008, inclòs un d’atorgat per Amnesty International. Ha publicat papers classificats com a “confidencials”, destapant nombrosos escàndols, el més gran dels quals potser va ser el 2009, amb la notícia d’un helicòpter ianqui que abatia vàries persones a Bagdad i, entre elles un periodista de l’agència Reuters. Arran de la publicació de la notícia es va haver d’obrir una investigació.
hi haurà temps per comentar-ho però, més enllà de tot plegat, Wikileaks posa sobre la taula un tema de total actualitat: la llibertat d’expressió i de premsa. De fet, Wikileaks no és més que un intermediari: no s’inventa res ni acusa ningú, simplement, fa públic allò que els governs consideren matèria reservada i que, per altra banda, han publicat també medis tan convencionals com The Guardian, The New York Times o, a casa nostra, El Pais. El problema, doncs, sembla apuntar més lluny i, sobretot, al fet que les estructures tradicionals s’enfronten a allò que desconeixen. Caldrà veure com evoluciona…
