qui millor que la mateixa Wikipedia per dir-nos qui és ella?: “una enciclopèdia lliure i políglota de la Fundació Wikimedia (una organització sense ànim de lucre)”. És un projecte col·laboratiu, obert a les contribucions anònimes i basat en web (el “wiki” que he comentat un parell de posts abans). Pot ser, doncs, modificat en qualsevol moment, per qualsevol persona i des de qualsevol lloc, atenent-se a unes condicions de referència establertes per les llicències de tipus copyleft.
la idea va néixer al 15 de gener del 2001, com una bifurcació de l’enciclopèdia lliure feta per experts anomenada Nupedia. Es va decidir seguir una política de col·laboració voluntària oberta a l’anonimat, lliure com la comunitat de Programari Lliure o FLOSS (Free/Libre/Open Source Software). De llavors ençà, la Wikipedia no ha parat de créixer. Avui en dia, les xifres són astronòmiques: té més de 150.000 voluntaris, amb disset milions d’articles, en 278 idiomes, que avalen l’èxit de participació del què alguns arriben a considerar un dels projectes col·lectius més importants de distribució del coneixement de la humanitat. A Espanya, són més de sis milions de persones les que consulten la Wikipedia diàriament. Cal, aquí, destacar l’envejable posició que ocupa la “Viquipèdia” (nom escollit per consens l’any 2005), la versió en català.
a part de la quantitat d’entrades que té, cal citar, com a mínim, dues qualitats que la fan indispensable. En primer lloc, la rapidesa de la cerca: normalment –si més no, en estudis universitaris com el nostre- es treballa amb ordinador. Amb un sol “clic” accedim a la Wikipedia des de la mateixa eina amb la que treballem a diari. En segon lloc, cal citar la permanent actualització que suposa una enciclopèdia com aquesta: tot i la quantat d’informació que conté, posem per exemple, la Gran Enciclopèdia Catalana, queda fixada, com hem vist al llarg del curs, en paper, la qual cosa no en permet una actualització. Les entrades són, no les que són, sinó les que eren. Citarem, per acabar amb les avantatges, la sostenibilitat que representa tenir una enciclopèdia virtual.
i defectes? no en té? sí, és evident: té un relatiu component anàrquic per aquells que no estan acostumats a treballar amb enllaços, a una consulta “navegable”, i no se’n sap mai l’autoria de les entrades.
a mi m’és molt útil, la veritat. Una altra cosa és que, després de la consulta a la “wiki” vulgui aprofundir, buscar fonts fiables, però val a dir que és una eina de coneixement molt potent i, el que és més important, viva.
us adjunto un videotutorial que explica com obtenir un usuari per a participar a l'elaboració de la Vikipèdia (la catalana), per si algú s'anima!:
