de la plaça al món: la teoria del caos

acabem el bloc capicúa. Si l'havíem arrencat amb la formulació de la teoria del caos, acabem ara amb ella. Si vèiem en l'hipertext un comportament rizomàtic, també el veiem ara en la decissió de l'Assemblea de Barcelona i, amb ella, del bloc acampadabcn: es desfà el nucli, representat a la Plaça de Catalunya, la imatge, la icona d'un moviment, el 15M, per anar als barris, als pobles.

amb més d'un milió de visites, el bloc que representa el moviment generat pels indignats parla de desfer-se'n d'aquest centre físic, visible, i potenciar la xarxa. "Fem la línia, no el punt". També a les múltiples aportacions que construeixen i fan possible la Web 2.0 els manca un centre, un punt "des d'on" rebre la informació.

sap greu despedir-se d'un bloc, però cal aprendre també a viure en el caos, que no vol dir controlar-lo, sinó saber-se part d'una la xarxa amb un comportament imprevisible i amb una actitud global. N'engegarem altres, amb altres, d'una altra manera.

farem xarxa i, com al circ, la xarxa ens permetrà provar coses, viure.
al capdavall, estem de trànsit. Som funambulistes.

encontres a la tercera fase

arribats al final del curs, divisem el Web 2.0. Si fins ara miràvem de publicar a la xarxa, de fer-nos conèixer, ara hi participem conjuntament. Un espai -una "actitud", més que una nova eina tecnològica- basat en la creació de continguts produïts i compartits pels propis usuaris. Ja hem vist als posts anteriors l'exemple de la Wikipèdia, una enciclopèdia on line on els mateixos productors en són els consumidors.

atenent als criteris rizomàtics, al nou paradigma que ha significat l'hipertext, sembla evident que el Web 2.0 és un pas més en aquesta direcció: cada cop l'usuari n'és més autor, els delays en la informació són menors, els continguts es diversifiquen (àudio, video), es potencia la creació (i, sobretot, es comparteix la creació, la qual cosa em sembla un canvi importantíssim de concepte)

sembla clar, doncs, que l'arribada de la Web 2.0 és un avanç significatiu pel que fa a les noves formes d'escriptura, de comunicació i de relació social. Arribat a aquest punt, però, no me'n sé estar de publicar un dubte que em genera tot plegat: he de confessar que hi ha un apartat que em fa por i que haurem de ser curosos en mirar d'evitar-lo, el fet que la xarxa s'acabi convertint en una mena de màrqueting on line. Sé de molta gent que està pendent de la xarxa: allò que troben que "els pot fer interessants" ho publiquen. Al Facebook, al Twitter, al bloc personal. Cada cop més -la xarxa és el mirall de la vida- vivim en un aparador. Ens interessa ensenyar-nos, que ens vegin. I potser també caldria tenir en compte què volem dir, qui som. Hi ha un ser compartit, és cert: som animals socials, però aquí dins nostre hi viu alguna cosa que només jo puc explicar i potser acabi sent la més interessant de comunicar als demés.

no vull semblar un avi que, davant l'allau de noves eines, no sap interpretar el canvi si no és des de la por. Res més lluny. En sóc usuari i estic emocionat amb la Web 2.0. Potser la clau, un cop més, rau en el fet que no hem de partir de la confrontació. Potser no hi ha un abans i un després. Només es tracta d'aprendre a usar les noves eines. Saber en quin/s moment/s volem viure a l'aparador i quan volem quedar-nos a casa, sols.

moviments socials i noves formes d'escriptura 3

al el bloc d'espai en blanc hi ha, entre molts, un post que parla de "el retorno de la fuerza sin nombre". I m'ha fet pensar: és que estem davant d'un salt qualitatiu -pel que fa al text- que costa de veure'l de tan a prop com el tenim? potser desbarro, però no puc deixar de dir-ho: en els moviments socials d'aquests dies a Plaça de Catalunya i de Sol, el fet és de tal transcendència que ultrapassa el poder que fins ara havíen tingut les paraules, l'escriptura. L'important és el fet en sí: la indignació té , finalment, una imatge, és una imatge (la de les acampades, la de la "neteja" de la Plaça de Catalunya), molt més enllà que una o unes paraules. De fet, per primer cop, no en sabem gaire ni el nom de tot plegat (15-M?, spanishrevolution?, democracia real, ya?). Potser sí que té raó el post d'espai en blanc: el retorn dels "sense nom"... però amb una imatge que se'ns quedarà per temps a la retina, i unes maneres de fer que just comencem a entendre. Segurament les noves formes d'escriptura són també amb el cos, amb els ulls...

moviments socials i noves formes d'escriptura 2

les acampades d’aquests dies reivindiquen repensar la política, el sistema econòmic, l’ensenyament… Anant cap allí, però, ja s’estan removent les velles estructures de la informació. Ja ho vam dir: no és una evolució, sinó “una autèntica revolució”, en paraules de Castells. Un dels aspectes que han significat un canvi substantiu en el moviment del 15M ha estat el control i la transmissió de la informació. Les xarxes socials han estat determinants en molts aspectes de l’acampada: difusió, globalització, comunicació...

al darrer post d’ahir parlava d’un dels trets essencials de la nova era de la informació: com des d’un portàtil s’accedia al món, en un gest bidireccional: una finestra que es multiplica cap enfora i que alhora permet rebre de tot arreu: una nova percepció geopolítica. Essent, però, el bloc també una finestra oberta, publico tres idees que em vénen aquests dies d’indignació.

. l’activisme informacional que mostra aquest moviment (xarxes, agendes de mòbils, gravadores, etc.) té una base e-mocional (i podríem fer fàcilment la dissecció de la paraula: “e” de tecnològic i “mocional”, de moviment). La xarxa es mou i commou.

. la identitat personal es veu immersa en un moviment comú, és una més en la cadena. La xarxa, així, esdevé un espai per a la construcció d’una identitat col•lectiva, que no és només la suma de totes les identitats que la composen.

acabo el post expressant un tema que em preocupa: les eines (sobretot el hardware) que es fan servir per a conformar la comunicació dels moviments socials, com l’acampada bcn, no deixen de ser objectes construïts pel mateix capitalisme contra el que diuen lluitar. Com més diners gastem en l’ordinador o l’smartphone, millor comunicarem i, en conseqüència, millor podrem lluitar contra aquells que fabriquen ordinadors o smartphones. El peix que es mossega la cua?