d'entrada, li he posat aquest títol al bloc -de trànsit- perquè tinc la sensació que tot és moviment. Ensetar aquest bloc, interactuar amb un hipertext. Com diuen Deleuze i Guattari a "Rizoma", l'important és la línia, no el punt. No es tracta d'arribar, sinó d'anar-hi. Per això tinc el costum poc acadèmic de començar les frases amb minúscules. Res no comença ni acaba.
i també per això, abans de donar per fet un sistema de treball, una manera de fer que afecti tots els àmbits d’intervenció (artística, productiva, metodològica), convé imaginar-se tot l’abast d’un projecte -en aquest cas, del bloc- i un cop establerta una direcció, resseguir-ne el fil i deixar-se portar. És cert que hi ha molts camins a seguir, moltíssimes possibilitats, però el que no es pot fer mai és fer servir una metodologia existent, anterior, sense comprovar-ne l’eficàcia. Amb Feyerabend, penso que no hi ha una sola idea, per absurda i repugnant que sigui, que no tingui un aspecte sensat.
i també per això, abans de donar per fet un sistema de treball, una manera de fer que afecti tots els àmbits d’intervenció (artística, productiva, metodològica), convé imaginar-se tot l’abast d’un projecte -en aquest cas, del bloc- i un cop establerta una direcció, resseguir-ne el fil i deixar-se portar. És cert que hi ha molts camins a seguir, moltíssimes possibilitats, però el que no es pot fer mai és fer servir una metodologia existent, anterior, sense comprovar-ne l’eficàcia. Amb Feyerabend, penso que no hi ha una sola idea, per absurda i repugnant que sigui, que no tingui un aspecte sensat.
començo, doncs, el bloc, partint de zero. Veure-les venir i inventant coses. Publicant en veu alta i esperant el què direu. A partir d'ara comencem a caminar, plegats.
